dimecres, 28 de juliol de 2010

TEVA MIRADA EM DIU QUE CALLI............ foto google imatges


28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cançament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....

Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren  i s’hi aturen.
Quan dolçor amorosa respiren
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen  esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima
i en teus ulls resto hipnotitzat  

2 comentaris:

  1. Agafo el precipici, i l'encanteri nascut d'una mirada.

    Gràcies, d.

    ResponElimina
  2. Un poema preciós sobre els ulls, Anton i les mirades...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons