divendres, 16 de juliol del 2010

Temps

(Seguit Lolita Lagarto)


El silenci s'escola,
es torna sorra del temps
presonera dins l'urna de vidre.
El silenci crida paraules
de cendra. Els llavis pàl·lids
balbucegen cristalls iridescents.
El silenci plora en silenci.
S'ha escolat tota la sorra:
per fí, es lliure.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 de juliol del 2010, a les 22:59

    Molt maco, Joan. Et segueixo.

    ResponElimina
  2. fanal blau17 de juliol del 2010, a les 0:32

    Joan...
    el silenci crida paraules...
    Bona imatge.
    D'altres, les paraules, demanen pas al silenci.

    ResponElimina
  3. lolita lagarto17 de juliol del 2010, a les 13:01

    paraules de cendra.. que gràfic .. que trist..
    M'agrada el teu poema!

    ResponElimina
  4. Cèlia19 de juliol del 2010, a les 17:10

    Lliure el silenci? M'encanta!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons