divendres, 16 de juliol de 2010

Temps

(Seguit Lolita Lagarto)


El silenci s'escola,
es torna sorra del temps
presonera dins l'urna de vidre.
El silenci crida paraules
de cendra. Els llavis pàl·lids
balbucegen cristalls iridescents.
El silenci plora en silenci.
S'ha escolat tota la sorra:
per fí, es lliure.

4 comentaris:

  1. Joan...
    el silenci crida paraules...
    Bona imatge.
    D'altres, les paraules, demanen pas al silenci.

    ResponElimina
  2. paraules de cendra.. que gràfic .. que trist..
    M'agrada el teu poema!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons