dijous, 29 de juliol del 2010

sota l'estora


em pesa el son a les parpelles,
cau el coixí, i en ajupir-me
sota l’estora, a més de pols
he trobat moltes paraules
un borrissol de mots desordenats
bellugadissos i perduts
fan cantarelles embogides
sense rumb ni nord, ni capità
ni timoner que les capgiri
i resten mig morts, desballestats
.
caldrà fer endreça al desgabell
hi ha grinyols sense sentit
que ben posats podrien, si en sabia,
forjar un bon poemet, no massa cosa
que l’aprenent esguerra odes i cants,
que un bon poeta
trauria or de les engrunes
i n’escriuria, ell sí, versos amb vida
amb so punyent, amb melodia
tristesa o alegria, udol o clam,
de por o d'amor
senzillament, un sentiment.
:
(seguint deo, Pere)
imatge de Google

4 comentaris:

  1. et segueixo, zel?

    segueixo i gairebé que m'acomiado d'aquest borrissol poètic de mots!

    ResponElimina
  2. molt poètica la imatge.
    M'ha agradat el poema.

    ResponElimina
  3. Farem endreça, tota la que calgui, de molts de desgavells... poc a poc i bona lletra.

    ResponElimina
  4. [seguiment extraoficial]

    Bitàcola

    Assenyalo les paraules
    En el calendari de la vida,
    Les marco a foc per si s'oblida
    Enmig d'hores barjaules,

    I sé del cert que són nostres,
    De qui les ha sentides endins
    I vol reflectir-ne brins
    De claror en eterns llostres.

    Tornaré una i una altra vegada
    A mirar l'horitzó d'allò creat
    I m'embadaliré del resultat.

    Avui, davant de les portes obertes
    Omplo un nou full amb imatges certes
    En la bitàcola de la mirada.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons