dilluns, 26 de juliol de 2010

Sortir de l'esvoranc

Els esvorancs esdevingueren mans
dibuixades en plecs a la roca.
Metamorfosi tel·lúrica
reviuen ànima i pedra.
Serra les dents sense defallir,
mentre pols i vents amaren l'esforç.
Fent de bell nou,
sobre un blau llençol,
una abraçada gris pètria i etèria.

( Seguint Deomises)

2 comentaris:

  1. Rafel, faig meus els plecs a la roca i segueixo...

    ResponElimina
  2. Bona combinació entre la imatge i el poema. M'agrada Rafel!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons