dissabte, 3 de juliol de 2010

Sort de Cala lluna...


Segueixo a la Cèlia...


Sense lluna

tot és foscor,

el poema perd

la flama, sort

que la metàfora

sempre té foc...

onatge

2 comentaris:

  1. Els llunàtics sense lluna, sense nord...!

    ResponElimina
  2. TEnim nord d'estimar...

    Una abraçada amb brisa de mar.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons