divendres, 23 de juliol de 2010

Sinècdoque

[seguint la Isabel]

Per què lamentar-me mentre recordo
Les carícies que em vas deixar a la pell,
En lloc de seguir el meu cor i buscar-te
Per sentir ara i aquí la còncava delícia
Del vellut de les teves mans, el meu origen?

Per què no puc parlar del teu tot, que és
El que vull, i he de retenir la part, construint
Metàfores amb metonímies i sinonímies,
Per no ser capaç de defensar la meva posició?

I com he de dir que el trull del temps m'aixafa
Amb l'espera que no acaba, si en escoltar-te
De nou la ferida del teu comiat sagna i em dol?

Per què no puc descriure't l'angoixa en perdre't,
Definir-te els matissos d'aquesta tristesa en espiral?

Potser el sofriment s'assimila millor quan sembla Retòrica?



d.

4 comentaris:

  1. Jajaja! Jo ja us deixo tranquils/il·les fins a la matinada, que vaig a la feina en 1h :P


    d.

    ResponElimina
  2. Potser la Retòrica ens ajuda a assimilar el sofriment, sí.

    ResponElimina
  3. deomises, no recitis aquests poemes a la feina...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons