divendres, 2 de juliol de 2010

Sempre hi sóc un ocell...


Intentat seguir el poema de l’Elvira FR.

Inabastable


A la tendresa aèria...

hi sembro els meus mots,

hi planto somnis, hi arrelo

les metàfores, hi empelto

les realitats, també hi enlairo

alguna llàgrima, i estels

de bon humor... I sempre

en floreix tendresa,

passió, fruits de profunditat,

ni massa dolça

ni massa aspre...

A la tendresa aèria

sempre hi sóc un ocell...

onatge




5 comentaris:

  1. M'agrade aquest poema i aquestes metàfores arrelades.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Volar dins de la tendresa aèria!

    ResponElimina
  3. Assumpta, montse i Carme, gràcies pel vostre acompanyament. És un poema com tots els que escric -i escriuré- aquí, fet per impuls...

    Una abraçada amb la brisa del mar.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons