dissabte, 3 de juliol de 2010

Posem-li blau al fum

Posem-li blau al fum
i que no ens marxin el somnis.
Arribada la nit,
viatgem cap a l'albada
per tornar a casa.
La que ens aculli.

5 comentaris:

  1. Ja veig que has seguit el fil dels somnis...

    Ja tenim due s receptes diferents per empaitar els somnis: posem-li blau al fum, ja sé que vols dir... :)

    ResponElimina
  2. Mira per on....m'has fet riure!
    Tu sabes mucho...:)

    ResponElimina
  3. Havia de dir "ja sé què vols dir" i m'he deixat l'accent.

    M'alegro d'haver-te fet riure :) fanalet! però tu ves rient que jo sempre he posat blau al fum, de tota la vida, només que no sabia que se'n deia així... i tens raó, d'això emn sé molt!

    ResponElimina
  4. Amb aquest poema tant bonic , us dic bona nit.

    Salut!

    ResponElimina
  5. M'agrada anar a dormir amb fum blau, viatjar cap a l'albada... I tornar a casa quan el tren dels somnis pari o s'aturi...

    Una abraçada amb brisa de mar.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons