divendres, 2 de juliol de 2010

Pèrgola


La mar sempre em recorda
Allò que he perdut en el naufragi.

Hi haurà mai un nom per a l'onatge
Que no sigui la desferra deixada
A recer de la pèrgola de la platja?
Duc el teu alè gravat a la mirada...

I sóc titella sense corda,
Ni ombra que em segueixi allà on vagi.



d.

4 comentaris:

  1. Cap problema; jo li l'havia pres a la Carme. M'ha agradat el poema.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. La majoria som titelles sense corda. Si tinguessin la corda tal vegada podríem lligar a algú...

    Salut i llibertat.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons