dissabte, 24 de juliol de 2010

Òrbites

[seguint rebaixes (Anton)]

Cada mirada,
Dona de primavera,
T'acaricia.

I sóc satèl·lit
Perdut, en constant òrbita
Pels teus pits d'ambre.

El desig torna:
Per habitar-te el ventre,
Esdevinc flama.



d.

3 comentaris:

  1. Deomises...disculpa, m'he equivocat.
    Però la veritat és que el teu poema m'agrada molt, i també ets un senyor poeta!

    Us he seguit a tots plegats i ara deixant els comentaris de dalt cap a baix...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons