dissabte, 17 de juliol del 2010

No ens perdem

No ens perdem.
Comencem a comptar el temps nou
a cada estrena de temps.
Afegim temps al temps,
i temps per estimar.
Ahir com a pretèrit,
demà com a futur.
Avui present de somni.
Sense enganys ni disfresses.
Esperem,
el lloc,
el dia, 
l'encontre.
Si
s'es-
mi
co
la
cap
gi
ra
rem
el
temps
i
l'es
tre
na
rem
de
nou.

(Seguint el poema de la Carme)

5 comentaris:

  1. m'encanta aquesta esmicoladissa de paraules en el temps!

    ResponElimina
  2. a cada estrena de temps, afegim temps al temps... ben cert, estrenar temps és viure intensament i llavors el temps s'engrandeix...
    capgirem el temps, estrenem-lo a cada moment!

    Preciós poema, m'ha agradat el que dius, com sona i la imatge que n'has fet!

    ResponElimina
  3. He recollit
    les engrunes
    i he capitombat
    el temps.
    Ha resorgit
    com del no res
    nou i sencer
    per encetar.

    ResponElimina
  4. S'escolen paraules de temps, com la sorra del rellotge... un poema molt visual!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons