En el silenci de la nit més dolça
dormen els grills, avui no canten...
el seu xerric duu cotó fluix
per fer passador i lànguid el son
nit de somorta escalfor...
s’escola una gota, salada suor
per l’esquena blanca
no facis remor, avui no!
que les goges dansen...
dormen els grills, avui no canten...
el seu xerric duu cotó fluix
per fer passador i lànguid el son
nit de somorta escalfor...
s’escola una gota, salada suor
per l’esquena blanca
no facis remor, avui no!
que les goges dansen...
:
(seguint Elvira i fanal blau)
Molt maco...m'agrada que les goges dansin!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNoies,
ResponEliminaposo de manifest la meva ignorància i he hagut de recórrer al diccionari per saber que les goges dansen.
Així que gràcies, Zel, per descobrir-me-les.
Tot i que t'he de dir que per aquí els grills encara no dormen...
Un poema...sublim!
M'enduc les goges... per jugar amb elles i que dansin també per mi.
ResponElimina