diumenge, 4 de juliol de 2010

Música

[segueixo la Carme...]

Música que muda i emmudeix,
Excel·leix l'instant
De créixer més enllà
De la derrota. Sona

I ressona amb infinit
Tornaveu que gaudeix
De llibertat en la presó
Del cos que em pertany.

Escolto i m'escolo pel pou
De la companyia de mi mateix
I m'escudo en els mots.

Música que emmudeix i muda
El món que he inventat
Després de la llum perduda.



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons