dissabte, 17 de juliol de 2010

Monosíl·lab estiuenc



TIC-TAC, DORMS?



Al fil de nangs i plors a les llars
un sol vell a l'ull té la dent
del que no vol ser trist.
Tant si ve del'est, nord o sud,
fent pas a pas, mort de son,
pren viu el foc de la nit.
Ja no sent la pell.
Dalt, ben lluny, al cel
és clos el cau de torbs i fred
car a l'urbs es fon el sòl.

3 comentaris:

  1. Agafo el torb er escorcollar en els poemes del meu record, i homenatjar també a Màrius Torres ;)


    d.

    ResponElimina
  2. Brevetat als mots,
    profunda l'esgarrifança!
    Un pou de sons,
    un cau de vents.

    ResponElimina
  3. Monosíl·labs! Molt bo, Rafel!

    No vol ser trist
    i pren el foc
    i pren el vol
    i beu la llum
    i riu amb mi.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons