dimarts, 13 de juliol de 2010

MIRADES QUE PARLEN

(Seguint a la Montse)


No calia obrir la boca
amb la mirada dels teus ulls
estava clar el missatge.


No calia dir res,
la complicitat no s'escull
i era el nostre equipatge.


Però va arribar un dia
en que et parlava amb el cap cot
una fonda ferida
havia trencat el fil de la conexió.


Si no hi havia mirades,
tampoc hi havia comunicació,
tot ara era fugida, donar l'esquena,
evitar la confrontació
de dos ulls sobre dos altres
que s'havien dit tantes coses
i ara la gola s'assecava de tots dos.

5 comentaris:

  1. Segueixo les teves mirades, abans d'allitar-me, d.

    ResponElimina
  2. mirades que diuen el que vols i el que no voldries...ben cert...

    ResponElimina
  3. Quan s'eviten les mirades... i es baixa el cap ... tot es fa trist.

    ResponElimina
  4. Un poema que fa vibrar d'emoció.

    Salut!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons