dissabte, 24 de juliol de 2010

Quilòmetres

[seguint fanal blau]

I el color sempre ens acompanya.
Òrfena policromia per quan cloguis
Aquesta nit els ulls novament.

La catifa de paraules queda estesa
Als teus peus, i el rosari d'ofrenes
Ha de guarir-te les ferides diàries.

I la lluna segueix esguardant-nos
En la balustrada on la xardor i la brisa
Endevinen que els cossos solitaris resten
Delitosos per servar l'empremta d'un mossec.

Hi ha quilòmetres entre els meus llavis
I la teva pell. Però somniaré que tornes,
Com la set a la gola, a un mil·límetre
Escàs del meu recer, a frec del silenci.



d.

3 comentaris:

  1. deo, els somnis com a consol, està bé que sigui així.

    ResponElimina
  2. deo, m'ha agradat la catifa de paraules. Segueixo...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons