dijous, 1 de juliol de 2010

Més enllà del temps

Foto: les lletres per fer paraules
Antic taller tipogràfic
Biblioteca d'Alexandria
Egipte



El camí resta desert
i lluny creixen les ombres
per tal d'aixoplugar
la nostra dèria, amics poetes.

Que no s'assequin les paraules,
que cantin fresques a tothora,
que juguin àgils sota el vent,
que visquin més enllà del temps...


Isabel

5 comentaris:

  1. Per sort sempre hi ha paraules, malgrat que de vegades sigui l'únic que hi ha. Però les paraules són vida, són amor, viatge, follia, carícia, poema...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  2. que no se les emporti el vent...

    Precioses paraules!

    ResponElimina
  3. No les deixeu assecar ... no... les caceu totes al vol!

    Molt bon poema i molt bona imatge, també!

    ResponElimina
  4. Que no s'assequin les paraules!! Mai!!

    És maco visualitzar paraules jugant àgils sota el vent... m'agrada!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons