dijous, 22 de juliol de 2010

ME'N VAIG

Se'n va i deixa de penyora les sabates,
aquestes soles gastades
i acabades com la vida
són l'essència del record
i dels carrers que han trepitjat.
Les guardo en un racó,
per vèncer aquesta soledat
i mantenir-te viu
sense poder besar-te.

3 comentaris:

  1. Unes botes velles poden ser còmplices
    en les complicacions de l'existència. Anton.

    ResponElimina
  2. M'enduc el bes, per reciclar-lo en un context ben diferent...

    ResponElimina
  3. Preciós, i encara seguim amb botes!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons