diumenge, 25 de juliol de 2010

Memòria espontània

[seguint la Isabel]

Res no cal perquè la memòria
Recordi com viure. Ni la paraula
Febril ni el silenci més hermètic
Ni la llunyania d'un cor que batega.

I és la catarsi de l'ànima, que furga,
Amb melangia, entre els records
Fins que troba aquells que ajuden
A que aflorin els sentiments primigenis.



d.

1 comentari:

Google analytics

Llicència Creative Commons