dimecres, 7 de juliol de 2010

melassa (seguint les prunes)

es fa esperar el temps desitjat,
així com esperes els llavis saborosos
de la boca estimada


es fa esperar qualsevol dolçor
que apaivagui la set d'amor
que sempre ens manca


arribarà el temps dels préssecs vellutats
i amb la melassa,
la llepòlia de la teva pell suau


no seré mesquí, si no t'acostes
m'acontantaré amb la flaire...

4 comentaris:

  1. zel,

    quina manera de reemprendre més bonica!
    una abraçada per a tu i la mar menorquina!

    ResponElimina
  2. preciós el poema melassa i prunes i tendresa

    ResponElimina
  3. M'agrada que hagis reprès, Zel, gràcies per fer-ho amb un poema tan bonic. He intentat acostar-te els présecs vellutats...

    Un petó!

    ResponElimina
  4. a més a més de l'envejeta que ens fas amb les fotos de Menorca, ara ens regales aquesta preciositat...

    Un petonet ben dolç, nina estimada
    :¬)***

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons