Necessiten un bes
que no és mai besada...
Defugim solituds
que de vegades
portem lligades
com el cordó umbilical...
De dues tendreses
no sempre neix
la carícia, o neix
però li falta vida...
Ara beso la rosada
del llavis amb
gust de sal...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
A vegades hi ha somnis, que es queden només en somnis i tot i així ja fan la seva feina.
ResponEliminaI tens raó que la solitud no la podem deixar mai del tot, ens hi hem de fer amics, com el Moustaki!