dissabte, 3 de juliol de 2010

Llavis de sal...

Intent de seguiment a Quan els somnis de la Carme Rosanas.


Necessiten un bes
que no és mai besada...
Defugim solituds
que de vegades
portem lligades
com el cordó umbilical...

De dues tendreses
no sempre neix
la carícia, o neix
però li falta vida...
Ara beso la rosada
del llavis amb
gust de sal...
onatge

1 comentari:

  1. A vegades hi ha somnis, que es queden només en somnis i tot i així ja fan la seva feina.

    I tens raó que la solitud no la podem deixar mai del tot, ens hi hem de fer amics, com el Moustaki!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons