dilluns, 5 de juliol de 2010

L'EXPLOSIÓ

( responent a qui segueix a qui i amb què de Laura T de les 15;11)

Ha esclatat la guerra i no és pas una guerra senzilla
bombes líriques, èpiques i de totes les rimes
esclaten sense parar a la xarxa dels somnis
hi ha qui somia depresa, accelerat prem el mot
com si li anés la vida i avança a cops de poema
Ha esclatat la guerra i no és una guerra assassina
és batalla de rims, de metàfores foses, d'ales i vols
d'instantànies poètiques i de poemes alats que fugen
esperitats com un coet supersònic trencant ones,
  esmicolant les barreres del temps de l'espai i dels versos
I tot plegat sembla recordar-nos que no som més que un instant
una col.lecció de moments irrepetibles.

5 comentaris:

  1. Ei, Elvira, m'ha agradat molt això!! Tot i que la paraula guerra no m'agrada ni aquí, perquè sembla que vulgui dir baralla i això no ho és, il·lustra molt bé el que sembla començava a passar. De fet en el mail de la Carme hi ha hagut ja algunes aixecades de bandera blanca... Reprenem la calma, que tot torni al camí, que l'eufòria no ens cegui però qui vulgui, pot tirar milles, i tant!!!

    ResponElimina
  2. amb el vostre permís, jo el segueixo..

    ;¬)

    ResponElimina
  3. Barbollaire, ens hem creuat en el temps! He vist que hi havia una mica de calma i ningú no respirava... en fi! Es deu poder seguir per partida doble un poema, dic jo.

    ResponElimina
  4. La paraula guerra a mi tampoc m'agrada Laura però en aquest cas trobo que s'hi esqueia si totes les guerres fossin així la poesia inundaria el món en pocs dies....això reprenem la calma...em sembla que tenim més de 200 poemes o no?
    Encantada barbollaire , Joan dels vostres seguiments poètics ...no crec que passi res si les petjades són dobles...

    ResponElimina
  5. Em sembla molt encertat el poema, el to i fins i tot la paraula guerra en el sentit que li dónes...

    Gràcies, Elvira!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons