dissabte, 17 de juliol del 2010

L'ESPILL

















Soroll de rovell en el vell rellotge, Ell;
portentosa explosió provocant el cant, Jo;
entre tots dos el miracle de l'etern miratge, el mirall.

7 comentaris:

  1. Francesc, m'ha atrapat el teu mirall. Segueixo, gràcies!

    ResponElimina
  2. El vers em dóna una imatge que gairebé diria que veig, Francesc...

    ResponElimina
  3. el rellotge posa mida al temps, ens recorda que el temps se'ns acabarà, el miratge de rovellar-se plegats.
    Un poema molt intens, molt bonic..!

    ResponElimina
  4. seguiment extraoficial:

    Plètora solitària

    Has fet que el mirall
    Esdevingui companyia
    Meva, contra l'estrall
    I contra la malenconia.

    Perquè, en el fred reflex
    Que em sotja, reprenc
    L'esforç de viure, perplex
    Com la quietud del fenc

    Que sap que espera endebades
    La brisa que pugui endur-se
    La solitària tija enllà,

    Perplex perquè no conec el demà
    Ni quan acabarà l'eixorca cursa
    Per trobar les teves mirades.



    d.

    ResponElimina
  5. Em recorda les paraules d'un Tuareg que deia: Vosaltres teniu rellotge, jo tinc temps.

    M'ha agradat el teu poema.

    ResponElimina
  6. Crec que tinc un rellotge vell per il·lustrar-lo... preciós!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons