diumenge, 4 de juliol del 2010

L'Esperança

I l'esperança en corrua que ningú no em prendrà
no és l'espera fàcil de qui es sap vaixell a la deriva
no és l'espera passiva d'un matí de diumenge....

És saber-te present en la teva obligada absència
és pensar-te i sentir-te a través de la pell, és guanyar temps,
guanyar temps i prendre la dalla de la mort i dansar amb ella.

L'esperança és l'anvers d'una carta marcada amb desfetes.
Un tel de desesper que no existeix a penes.
És balança que sospesa el fràgil pes de la vida.

2 comentaris:

  1. Agafo mots arbitràriament, i el vaixell a la deriva...

    d.

    ResponElimina
  2. A la vida no hi ha cap balança que doni el pes... Tot és tan fràgil i profund alhora, que només tu -nosaltres- podem entendre que vivim, estimem, i... Però m'agrada que la flor de l'esperança et vesteixi la nuesa de viure...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons