diumenge, 4 de juliol de 2010

L'Esperança

I l'esperança en corrua que ningú no em prendrà
no és l'espera fàcil de qui es sap vaixell a la deriva
no és l'espera passiva d'un matí de diumenge....

És saber-te present en la teva obligada absència
és pensar-te i sentir-te a través de la pell, és guanyar temps,
guanyar temps i prendre la dalla de la mort i dansar amb ella.

L'esperança és l'anvers d'una carta marcada amb desfetes.
Un tel de desesper que no existeix a penes.
És balança que sospesa el fràgil pes de la vida.

2 comentaris:

  1. Agafo mots arbitràriament, i el vaixell a la deriva...

    d.

    ResponElimina
  2. A la vida no hi ha cap balança que doni el pes... Tot és tan fràgil i profund alhora, que només tu -nosaltres- podem entendre que vivim, estimem, i... Però m'agrada que la flor de l'esperança et vesteixi la nuesa de viure...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons