dissabte, 24 de juliol de 2010

Les pells parlen

Seguint la Carme" entre els rebrecs dels llençols "

Entre els rebrecs dels llençols
les pells parlen el llenguatge del gest,
parlen d'amor i de tendresa, parlen de tot
sense parlar parlen més que si parlessin...

Cada bes és un mot, cada carícia una frase...
fem coordinades copulatives sota els llençols tebis
creem subordinades adjectives i adverbials
i en l'abraçada fem juxtaposades, dibuixem predicats
oracions i textos sencers, una novel.la a besades.....

Entre els rebrecs dels llençols, la morfosintaxi dels somnis
esdevé prosòdia íntima, privat anàlisi gramatical amorós

4 comentaris:

  1. Elvira,
    ara penjo la foto i penjo també les paraules. Veig que heu estat molt més eficients i ràpits!

    ResponElimina
  2. Elvira dos poemes paral.lels...un mateix camí
    molt bonic

    ResponElimina
  3. Elvira, és tal com dius... cada carícia una frase... interpretable de difernets maneres, com toes les frases.
    Gramàtiques amoroses... Gràcies. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  4. Gràcies fanal blau, Mon, Carme....gràcies a vosaltres!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons