diumenge, 4 de juliol de 2010

Làpida...

Gèlida...


Làpida, que tapes

però no abrigues...

No em deixes veure

ni la lluna ni el sol...

Ets pesada i freda,

però mai no em taparàs,

vull ser foc i volar

amb el vent...

El meu poema

no el vull al teu cos,

làpida, no m’has

acompanyat en vida,

no et vull en el record.

onatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons