dijous, 22 de juliol de 2010

A l'aixopluc

(segueixo deomises...)



Al teu costat respiro pluja
al teu costat em bressola el mar,
al teu costat sóc brisa i broma,
sóc vent assolellat,
soc lluna i fam,
solemne calma, interrogant.

M'obres camins al mig del fang,
em parles a cau del llac,
veus com et vaig ensumant...

T'imposo inici
i tu vas marxant,
em portes a llocs ben estranys
i jo, al damunt teu, vaig cavalcant.
Per selves verges,
per oceans,
per illes blanques
de corall,
pels sons sublims,
al teu costat,
per versos subtils,
al teu costat,
per la rima immensa,
al teu costat,
pels mots de vida,
al teu costat,
sortilegi i llum,
al teu costat,
poesia,
al teu costat.

A l'aixopluc, ara ja,
del poema acabat.

3 comentaris:

  1. Que maco, Isabel, ara tinc l'interrogant de qui t'acompanya...

    ResponElimina
  2. la poesia, zel, la poesia... m'acompanya quan ella vol, clar!

    ResponElimina
  3. Et segueixo Isabel. Aquesta hora de la migdiada m'inspira...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons