Seguint a poesiaula.
Totes les llavors
no les podem sembrar,
però la teva, cal
llaurar-la i sembrar-la
arreu, arreu on hi hagi
terra de sensibilitat,
pluja de sentiments...,
sol de vida, ombra
per resguardar...
La teva llavor sempre
ens arribarà...
onatge
vaig!
ResponElimina