dissabte, 31 de juliol de 2010

la senda infinita

Ara ens dispersem estiu endins,
hem fecundat la intel·ligència
del planeta. Ens toca el repòs
dels llibres, dels camins...
ens toca ser partícips de la vida
per retornar fèrtils a donar fruit.
Ara ens dispersem en la calitja.
Demà tornarem a llaurar,
tornarem a sembrar,
tornarem a fecundar l'univers
de l'ànima, de l'ànsia d'existir.
Ens anirem retrobant
en la infinita senda.

3 comentaris:

  1. gràcies a tots, però sobretot a la Carme que ha sabut crear aquest univers acollidor, per construïr aquesta senda de paraules per la qual hem pogut avançar.

    ResponElimina
  2. Tornarem a retrobar-nos, d'acord?
    Una abraçada molt gran, Joan!

    ResponElimina
  3. Ens dispersem estiu endins, però ens enduem paraules i complicitats i moments petits i màgics.

    Gràcies, Joan, ens retrobarem.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons