diumenge, 4 de juliol de 2010

La meva ombra...

Seguint l'ombra d'en deomisses.


Sort que encara m’acompanya l’ombra,

la meva, tants anys fent-me companyia...

Quan jo no hi sigui, què serà

de la meva ombra, quina llum

la dibuixarà, en quina

foscor dormirà...?

Que la lluna la faci viatjar

en la força de la marea.

No ens podrem fer companyia.

Tal vegada no tindrem temps

ni de dir-nos adéu...

Però la meva ombra

sempre m’ha estat fidel.

onatge


1 comentari:

  1. Ombra i frase del teu poema amalgamades en les meves estrofes, d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons