dilluns, 5 de juliol de 2010

La carícia...



M’orienta la Brúixola del deomises.

-al final ens diran el duo dinàmic-

Solitari el vent que m’arriba,

i el poema que escric en solitari...,

i el somni que es desperta

al coixí solitari.


Solitari amb la solitud,

amb la companyia dels pètals

de les flors solitàries...


En companyia de l’eco

que m’arriba... i m’abraça.


Solitari amb la ferida de viure

que només la calma la carícia...

onatge

1 comentari:

  1. Aprofito que hi ets, i et prenc la cartera. En temps de crisi, qui no corre vola ;)


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons