dilluns, 5 de juliol de 2010

LA CAIXA

(A partir del ritme del batec del cor accelerat de Mon)


En dos dies vaig guardar en una caixa
Disset anys de lluita i de treball
Poc a poc recollia cada petita cosa
Mentre les llàgrimes rodolaven cara avall

Les coses materials encara que petites
Amagaven molta història dins seu
Acaronant-les poc a poc en l’embalatge
M’anaven fent un nus mariner en la veu

Cada nou company que venia a veure
No volent-se prendre el comiat
Amb abraçades, mirades tendres i carícies
Provocaven deixar-me el ritme del batec del cor accelerat.

No sabia com podria afrontar el canvi
No sabia quines portes s’obririen davant meu
Tot això m’agafava en hores baixes
Que hauria de superar sense l’ajut teu.

Però ben cert allò que em deien molts
“Que les coses no passen perquè sí”
I que “el món és dels valents”
Doncs a hores d’ara ja puc dir
Que aquella empenta que pensava era una caure al buit
Va ser el pas per obrir les ales i aprendre a volar
I que al final he d’estar agraïda al destí
Que em va fer recuperar i una nova vida començar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons