dimarts, 6 de juliol del 2010

Jeroglífiques piràmides

[seguint Elvira FR]

Vull jeroglífics
Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.

Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...



d.

6 comentaris:

  1. M'agrada el poema, deomises.
    Però moltes vegades el temps no es posposa, arriba al seu temps.

    ResponElimina
  2. el temps té el seu temps. marca el seu temps
    sona al seu tempo, al seu ritme.

    l'absència no és més que temps, que espai... que dona sentit a la companyia, a la plenitud...

    no hi han jeroglífics, ni pedres Rosetta per desxifrar-los.
    És la vida en tota la seva plenitud i cruesa.

    Però, si t'hi fixes, avui ha fet sol i demà, segurament també...
    o no. o plourà

    una abraçada

    ResponElimina
  3. deo, doncs jo coincideixo amb tu que a mi també m'agrada desxifrar les absències, amb jeroglífics o fins i tot sense. En barbollaire té raó que no hi ha pedres Rosetta, però fins i tot sens elles acabem desxifrant algunes coses que ens importen i sobre tot que ens serveixen per reconstruir la vida.

    ResponElimina
  4. Potser, mentre esperem les prunes podem omplir l'absència d'instants de color,pintar els instants,olorar les flors que naixen al nostre pas,tocar l'aigua marina tot i que només siga amb la punta dels dits, o entrar ben endins si la calor ens aclapara...

    ResponElimina
  5. El temps de les prunes acabarà arribant i ningú hi podrà fer res més que deixa que arribi

    ResponElimina
  6. és bonic, és tendre,hi ha espera i paciència i realisme i...és bell!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons