dimarts, 13 de juliol de 2010

Intermitències recòndites

[seguint Laura T. Marcel]

Desafiant les mirades,
Visc rere l'esforç de beure't
A glops el cos sencer, eixorc
Arbre que sóc sense bosc.

I duc la set pels indrets
Recòndits que em vas mostrar
Només amb l'ajut dels astres.

I observaré el pleniluni
Quan l'inevitable vincle
Que us agermana em visiti.

Comptant les paraules mudes,
Suporto la solitud
I la xardor i la buidesa.
Mentre t'espero endebades.



d.

2 comentaris:

  1. segur que les esperes mai sín endebades, si més no per fer-nos emtendre el que hem perdut...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons