diumenge, 18 de juliol de 2010

Insubmises

Insubmises,
en els  dies  i en les  nits,
en les passes
que fan  camí,
insubmises,
en els  amors,
en els riures  i somriures
insubmises
en músiques i melangies
en  silencis  i oblits.
Insubmises,  com ella,
amb  complicitats
quasi incomprensibles

8 comentaris:

  1. Insubmises, Carme!
    en els amors, els riures i els somriures, en les músiques, les melangies, els silencis, els oblits. Insubmises, en els dies, les nits, les passes.... les complicitats!
    Una abraçada!

    Un versionat preciós de la fotografía, que la guanya amb escreix, i de la poesia que afegeix el bocinet de somriure.

    ResponElimina
  2. Tot d'una m'has fet vindre a la ment el LLach i la Marçal.

    ResponElimina
  3. Una abraçada, fanalet!

    Novexs flors, no m'estan pas malament aquests models, insubmisos tots dos, cadascun a la seva manera, dues persones que admiro molt.

    ResponElimina
  4. Noves flors... no volia pas canviar-te el nom... els meus dits inquiets...

    ResponElimina
  5. Carme, aquest poema és com una cançó carregada de misteri per tararejar-la una nit de vidre i lluna...Té molta força...

    ResponElimina
  6. Jo també m'apunte a la lluna.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. Vaja no havia llegit els comentaris...bé que us he seguit a tu i a fanal blau!

    ResponElimina
  8. I insubmisos creixem infinitament...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons