dimarts, 6 de juliol de 2010

Infància

[segueixo la Mercè Climent]

He pensat en gladiols,
La flor de la infància,
La que omplia el jardí
I havia de tenir-ne cura.

Avui, però, torno a ser nen,
A pesar que les flors
Hagin desaparegut i jo,
A més, ja no recordi res.

Torno a ser nen perquè,
De nou, he d'aprendre
A caminar sense ombra,

A superar el vertigen
De tenir el solil·loqui
Com a única conversa.



d.

2 comentaris:

  1. per sort el solil.loqui aqui esdevé diàleg!

    ResponElimina
  2. Crec qeu sí, que mic a en mica anem bastint diàlegs o bocins de diàleg!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons