dissabte, 3 de juliol de 2010

I ELS LLAVIS RESTEN CLOSOS

( en herència d'una demència deomisitransitòria )

I resten closos els llavis
a desgrat de la suma
de les teves visions d'insomni,
lassos els membres xarucs d'un cos,
transitòries demències que t'empaiten
quan la nit cau com un pes mort....
Ara és avui quan ahir no ho era.
Demà no serà mai demà ....tornarà
l'avui i ara a ser-ho sempre....
La febre passarà de puntetes
els llavis sumaran tenebres
desfetes a cop de besades...

1 comentari:

  1. I jo agafo aquesta febre; encara amb la melangia, que m'ajuda a seguir els itineraris conjunts.


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons