dimarts, 6 de juliol de 2010

Fructífera

[seguint Barbollaire, Francesc Mompó i Carme R]



He estat desvetllat pel clam,
Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.

I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham

Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes

Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.



d.

2 comentaris:

  1. No han quedat alguns comentaris, però jo els he pogut llegir a través del mail... i volia dir-te que m'alegro d'haver col·laborat a la teva col·lecció d'esdrúixoles!

    El temps de les prunes torna cada any, espero que la metàfora també serveixi en aquest cas.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons