diumenge, 4 de juliol de 2010

Gèlida metàfora

No t'ho vaig dir mai.
Les paraules de l'enyor
Porten la tristesa als llavis.

I he sembrat l'esglai,
La flama tendra de l'amor
En el demà, gèlid com els glavis

Que travessen amb recança
La carn fràgil de l'esperança.

Demà despertaré sol però més humà.



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons