diumenge, 4 de juliol de 2010

Gèlida làpida

Solitud -gèlida làpida
Que asfixia la vida
Quan intento gaudir-la
Amb la màxima alegria;

Pútrida fruita que agosteja
El paladar i l'estómac
I exhaureix les ganes
D'esperar el nou dia;

Tètrica ombra que s'eixampla
Pels camps assolellats
On creix el meu cos d'espiga;

Funesta gota de metzina
Que aclapara els jorns per venir
I els martiritza- que compartim.



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons