dissabte, 24 de juliol del 2010

FLAMA

seguint Anton, deomises...

Flama i brasa esdevinc
i al meu entorn la pell s'incendia
guspires i espurnes d'amor incadescent
il.luminen l'espai íntim d'un cos ardent
pell i pell , ànima i ànima abraçades trenen
filaberquins de colors en la certesa incerta
que els instants són esquitxos fugissers
i els dits ascles i torxes en la nit
com fars que il.luminen viatgeres mans
de batalles perdudes davant el poderós Eros.


Brasa, caliu, flamarada, incendis, foc d'amor
esdevinc i torno foc al foc, cada bes una espurna.

4 comentaris:

  1. Segueixo.
    He tingut que recórrer al diccionari per els dits ascles.
    Bon poema, Elvira!

    ResponElimina
  2. Coi, quina fogarada, Elvira...jo encara estic roenta de cuinar, ja m'hi posaré al vespre... Bonic i amorós...

    ResponElimina
  3. gràcies fanal blau! zel és estiu i ja se sap la calor encén!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons