dissabte, 3 de juliol de 2010

Fanals


Passada la pluja,
sense conèixer gaire el límit
ni el motiu,
retornar a la sorra
cercant els mots, muts,
que vam escriure.

Les pells brillants de sal
i desig.

Caminar sota els fanals
que van acotxar-nos
el somni del plaer furtiu.

Com el tast del darrer raig
de sol amb tu.

3 comentaris:

  1. M'enduc el teu final de poema,
    encara que deomises, m'ha passat al davant!

    ResponElimina
  2. Barbollaire m'ha avançat a l'hora d'escriure la meva resposta, això és bo, però, que ens atropellem pacíficament: vol dir que seguim el projecte amb il·lusió i ganes!


    d.

    ResponElimina
  3. :) Molta il·lusió i moltes ganes!

    No esperava tant, ni de bon tros!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons