diumenge, 4 de juliol de 2010

Experiència

El teu rostre mostra
Arrugues que uneixen
L'experiència
I la vivència.

Amargor i dolcesa,
Llàgrimes i rialles,
Inquietuds,
Temps viscuts.

I em pregunto
Si també aconseguiré
Que se'm lligui

La vida, gravada
Per sempre a la pell,
Del signe que sigui.



d.

2 comentaris:

  1. Empelto les teves llàgrimes i rialles en el meu nou poema i continuo així la roda...

    ResponElimina
  2. Quina manera més bonica de dir-ho... jo crec que la vida, es grava a la pell gairebé sempre, si la vivim intensament.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons