dissabte, 17 de juliol de 2010

ESCOLTAR EL SILENCI

Hem fet el cim,
des de aquest espai infinit
on tots els vents ressonen,
enmig d'aquesta natura despullada
L'home s'hi troba sol,
perdut, aprop dels núvols,
escolta el silenci,
que parla i fa vibrar.

5 comentaris:

  1. Montse, t'anava a deixar un comentari a la meva entrada; he tornat per modificar una cosa i he vist que estaves en ronda. I ara veig que ja estàs per aquí!

    De debò que em sabria molt de greu haver-me avançat sense haver-te donat prou temps. Disculpa'm.

    El teu poema, preciós!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies.

    Salut, i bona nit!

    ResponElimina
  3. "..escolta el silenci,
    que parla i fa vibrar."

    Entenc que el silenci és el millor camp d'acció i no pas perquè parli, o faci vibrar, sinó perquè acull.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. també a mi m'ha agradat força .. escoltar el silenci que parla...
    la veu del silenci arriba on no arriben les paraules.
    un poema molt bonic!

    ResponElimina
  5. Acollit en
    l'obaga del silenci
    l'home es retroba
    prop dels núvols...
    escoltant...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons