dilluns, 5 de juliol de 2010

Entranyes...


Acompanyant a deomises.


Entranyes la fecunditat

del meu interior i m’abraces

i ens enlairem fins

la celístia dels estels...

I en els teus llavis

hi cerco l’accent

que sempre falta...

onatge

2 comentaris:

  1. Era fàcil d'endevinar què manllevaria del teu poema, onatge. Aquesta esdrúixola em mirava... ;)


    d.

    ResponElimina
  2. Si tot el que ens mira i ens agrada ho poguéssim manllevar...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons