dissabte, 17 de juliol de 2010

Emmascarades màscares

 ( seguint i capgirant deomises)

 Desorientat calles
els seus origens i el mal
d'un miratge de gestes passades.
Estira la vida les ànimes
cap enfora les emmascares
d'imsomni....No paris.
no paris de moure't
en aquest ball de les hores....

De ooooH i de misses incruentes
la vida estires.....
més cares , més rostres cars
estimades paraules ...aquestes
sí que et salvaran.....

4 comentaris:

  1. Elvira, és preciós, molt,
    "estira la vida les ànimes..." t'ho imagines?

    ResponElimina
  2. Gràcies per l'homenatge, que agafo, per acrosticar un poema de seguiment.


    d.

    ResponElimina
  3. Mil gràcies Zel el mèrit inicial és de deomises jo només he jugat amb les paraules....deomises gràcies!

    ResponElimina
  4. Molt bo, Elvira, m'encanten aquest jocs amb les mateixes paraules capgirades.

    Un aplaudiment per tots!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons