divendres, 30 de juliol de 2010

Em plau el jaç

Em plau  el jaç
de verd  i fulles
que bressola  els  mots 
no redreçats  encara.

Costarà  callar-los
no sabrem com recordar-los,
però,  ells,  els mots
han fet camins insospitats
i diàlegs  impossibles.

Quedarà  una estela,
per cadascú  a la seva  mida.

3 comentaris:

  1. estava convençut que tornaríem a coincidir. Ets la poeta íntima que dins del bellut d'un racó arrecerat trena versos en un paper.
    La penombra de la nit ens aixopluga i compartim l'ìnstant precís.

    ResponElimina
  2. sí quedarà una estela plena de poesia compartida!

    ResponElimina
  3. I si a Mister Blogger no li sap greu, tornarem a passejar per aqui
    quan siguem grans i expliquem batalletes...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons