dijous, 1 de juliol de 2010

el silenci de l'onatge

I l’eco del silenci

em porta silenci . . .

L’onatge ressona

sobre la muda sorra.

Plena de lluïssors

a cada besada

de sal i marinada.

Deixant una carícia

de tremolosos brisalls.

Mans a la sorra

2 comentaris:

  1. Bon encavalcament amb el poema de l'onatge!

    I ressona, sí!
    Bonic poema, Rafel!

    ResponElimina
  2. M'enduc els brisalls, Rafel, cap amunt!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons