dissabte, 31 de juliol del 2010

el darrer joc


pica paret,
et regalo un verset!
roda que roda un mot
gira, gira molinet!
.
agafa el meu mocador
darrera de tu vinc jo!
escrivint sense parar
juguem a cuit i amagar?
.
si el mot s’entrebanca,
busca bé dins el magí,
salta una casa de guix
com qui juga a la xarranca!
.
...........................................
.
no hi ha cap final,
implícitament, l’acabar
suposa començar de nou...
guanyem en el camí
un seguici d’afectes compartits
de paraules abraçades
i més tard, ens en nodrim
com golafres menjadors de versos

.
(tampoc no segueixo ningú, o més ben dit, a tots,
acabant, un comiat tot jugant,
fins sempre, una alegria més compartida)

4 comentaris:

  1. bonics jocs de sempre, per sempre!
    Gràcies a tu, zel, per compartir!

    ResponElimina
  2. bonics enyorats jocs pica paret un dos tres....a tocar i a parar...ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquest espai itinerant!!!!

    ResponElimina
  3. Ha estat una olimpíada de jocs itinerants i tradicionals, on l'importatnt ha estat passar-s'ho bé.

    Bon estiu.

    ResponElimina
  4. Que puc jugar? encara que arribo tard...

    Gràcies Zel, juganera i ebtusiasta, amb la trev a energia de sempre, Zel, continuarem jugant i escrivint. Una abraçada.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons