divendres, 2 de juliol del 2010

Doll

Es  va estroncar  aquell doll
de paraules
que no he  sabut  parlar.

Em cal una sortida 
per a cada  mot.

Escampo  les  paraules  
fins que surin  sobre  el mar,
faré  que  volin amb  el vent del Nord
i les  escriuré sobre  el  fang de cada camí.

Ens  caldria a tots,  buidar 
les  deixalles d'un món antic
per  a contruir-ne  un de nou.

6 comentaris:

  1. Qué bé has interpretat aquest "poemarisme" que ens atrapa...

    ResponElimina
  2. Carme, t'he mamprès la mar. Esperaré si hi ha un dibuix teu per penjar-lo a 1en2.

    ResponElimina
  3. M'has enternit,- es calma el vent -,
    Amb el dibuix i la paraula...!!
    Quantes deixalles per ser que som
    i sort n'hem tingut de les deixalles.
    Arribem a viure l'instant
    que canviem per altre
    volem que sigui nostre, ben nostre...
    Molts fan el seu mon
    a base de paraules.
    ........................Anton.

    ResponElimina
  4. Ai aquelles paraules que no hem arribat a dir, acaben resclosides.

    ResponElimina
  5. Tens raó Carme, ens caldria treure la pols, reciclar totes les deixalles humanes i les orgàniques... les mentals, esteranyinar les mentalitats..., escombrar la malícia, i encara...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots, tots els comentaris i les interpretacions que feu, m'enriqueixen i em sorprenen. Un petonàs!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons